Plagues

Els exemplars mesuren aproximadament d’ 1’3 a 1’6 cm. Els adults són de color marró torrat.
Associada permanentment a llars i edificis, es refugia en llocs estrets, humits i obscurs, on els individus esperen l’obscuritat de la nit per a iniciar la seva activitat.
S’alimenten de restes i residus alimentaris generats per les persones i tenen especial predilecció pels aliments rics en fècula com patates, pa, farina, etc. Pel que és freqüent trobar-les als calaixos del pa.

Poden arribar a mesurar prop dels 5-8 mm de longitud. El seu tòrax és de color gris amb quatre línies longitudinals a l’esquena. La part inferior de l’abdomen és de color groc i el seu cos es troba cobert de pèls. Els seus ulls són de color vermell. Actuen com a vectors de microorganismes i virus i contribueixen una de les majors plagues domèstiques.

Constitueixen una plaga al instal·lar-se dins d’edificacions i alimentar-se de productes emmagatzemats.

Es tracta d’un escarabat d’uns 0,5 cm de color marró-vermellós en la seva fase adulta. Constitueix una plaga al alimentar-se de productes emmagatzemats, especialment de grans ja danyats. S’alimenta de cereals (blat, ordi, arròs, dacsa, etc).

El corc  o queres és el nom comú que reben les larves de diverses espècies de coleòpters que perforen la fusta (Bigues, mobles,  enteixinats, etc) en la que constitueixen galeries a les quals danyen produint un característic pols i serradura (quera).
Es pot reconèixer quan s’alimenta des de dins d’una construcció de fusta gràcies a un so característic que produeix al mastegar-la (similar al resultat d’intentar esquinçar la fusta amb les ungles).
Aquest insecte provoca greus perjudicis a la fusta de construcció i fusteria:  armadures de teulades, postes, entarimats, marqueteria, etc.

Són rosegadors de mida mitjana que no sobrepassen els 300 g de pes i els 30 cm. Generalment viuen associades a l’aigua. En zones urbanitzables s’alimenten de menjar emmagatzemat o de les deixalles, però també són capaços de caçar insectes i altres organismes. Actuen com a vectors de microorganismes patògens i virus.

Viu generalment en àrees no urbanitzables. S’alimenta de fruits, rels, petits mamífers, insectes i altres materials. També poden caçar nius d’aus. No refusen la carn en putrefacció d’altres animals.

Rosegador d’entre i 20 cm i color grisenc. Viu generalment en tots els hàbitats gràcies a la seva gran adaptació. S’alimenta de restes de menjars, també depreda insectes i fins i tot menja carronya.

Es tracta d’un insecte volador àmpliament estès per tot el món. Les femelles són hematòfagues (s’alimenten de la sang d’altres animals) i, per això, són freqüents vectors de malalties infeccioses. Els mosquits tenen quatre etapes de desenvolupament en la seva vida: ou, larva, crisàlide i adult. Necessiten aigua per a completar els seus cicles de vida.